1. Estructura i composició:
CMC (carboximetylcellulose):
CMC és un derivat de la cel·lulosa, un polímer natural que es troba a les parets de les cèl·lules vegetals.
Les molècules de cel·lulosa se sotmeten a un procés de modificació química anomenat carboximetilació, en què s’introdueixen grups carboximetils (-CH2-COOH) a la columna vertebral de la cel·lulosa.
El grau de substitució (DS) representa el nombre de grups carboximetils per unitat de glucosa a la cadena de cel·lulosa.
midó:
El midó és un hidrats de carboni compost per unitats de glucosa unides entre si per enllaços α-1,4-glicosídics.
És un polisacàrid que és la molècula d’emmagatzematge d’energia primària a les plantes.
El midó està format per dos components principals: amilosa (cadenes rectes d’unitats de glucosa) i amilopectina (cadenes ramificades).
2. Font:
Cel·lulosa carboximetil de sodi:
El CMC es deriva normalment de fonts de plantes riques en cel·lulosa com ara polpa de fusta, cotó o altres plantes fibroses.
El procés de carboximetilació converteix la cel·lulosa en compostos solubles en aigua i més versàtils.
midó:
El midó es troba en grans quantitats en diverses plantes, incloent cereals (per exemple, blat de moro, blat, arròs) i tubercles (per exemple, patates, iuca).
El procés d’extracció consisteix en desglossar les parets cel·lulars per alliberar els grànuls de midó.
3. Solubilitat:
Cel·lulosa carboximetil de sodi:
El CMC és altament soluble en aigua a causa de la introducció de grups carboximetils, que aporten la hidrofilicitat a la molècula.
Forma solucions clares i viscoses en aigua i és adequada per a diverses aplicacions en indústries com ara aliments, productes farmacèutics i cosmètics.
midó:
El midó és generalment insoluble en aigua freda.
No obstant això, la calefacció de midó a l’aigua fa que s’infli i, eventualment, es gelatinitzi, formant una suspensió col·loïdal.
4. Propietats rheològiques:
Cel·lulosa carboximetil de sodi:
CMC presenta un comportament pseudoplàstic, cosa que significa que la seva viscositat disminueix amb l’estrès de cisalla.
Aquesta propietat és valuosa en aplicacions on el control de la viscositat és fonamental, com ara la formulació de pintures, adhesius i productes alimentaris.
midó:
Els sistemes basats en midó poden gelatinitzar-se, formant gels amb propietats reològiques úniques.
Els gels de midó són essencials en la indústria alimentària per a espessir i fer gelosia.
5. Aplicació industrial:
Cel·lulosa carboximetil de sodi:
Àmpliament utilitzat en la indústria alimentària com a espessidor, estabilitzador i humectant.
S’utilitza habitualment en productes farmacèutics a causa de les seves propietats d’unió i desintegració en les formulacions de tauletes.
Es troba en diversos productes d’atenció personal com ara pasta de dents i cremes facials.
midó:
L’ingredient principal de la indústria alimentària, té efectes engrossits, gelificants i texturitzadors.
S'utilitza en la producció de plàstics biodegradables i com a font de sucres fermentables en la producció d'etanol.
Per a la mida i el recobriment a la indústria del paper.
6. Biodegradabilitat:
Cel·lulosa carboximetil de sodi:
CMC és biodegradable i, per tant, té propietats respectuoses amb el medi ambient.
El seu ús en diverses indústries està en línia amb la creixent demanda de materials sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
midó:
El Starch també és biodegradable, cosa que el converteix en una elecció adequada per a aplicacions respectuoses amb el medi ambient.
La biodegradabilitat dels materials basats en midó ajuda a reduir l’impacte ambiental.
7. Actuació de pel·lícules:
Cel·lulosa carboximetil de sodi:
CMC pot formar pel·lícules amb una bona resistència i flexibilitat mecàniques.
Aquesta propietat s'utilitza en la producció de pel·lícules comestibles i recobriments d'aliments.
midó:
Una pel·lícula de midó es forma a través del procés de gelatinització.
Aquestes pel·lícules troben aplicació en envasos, on es prefereixen materials biodegradables.
8. Conductivitat:
Cel·lulosa carboximetil de sodi:
Les solucions CMC presenten un cert grau de conductivitat a causa de la presència de grups carboxil.
Aquesta propietat s’explota en determinades aplicacions, com la indústria electroquímica.
midó:
El midó no té una conductivitat elèctrica significativa.
9. Conclusió:
CMC i midó difereixen en estructura, origen, propietats i aplicacions. El CMC deriva de la cel·lulosa, és soluble en aigua, té un comportament pseudoplàstic i s’utilitza àmpliament en les indústries alimentàries, farmacèutiques i cosmètiques. El midó és un polisacàrid que és insoluble en aigua freda, però gels quan s’escalfa, fent -lo valuós en les indústries d’aliments, paper i envasos. Tant CMC com Starch contribueixen al desenvolupament de materials sostenibles i biodegradables, en línia amb l’èmfasi global en les solucions respectuoses amb el medi ambient. Comprendre aquestes diferències us pot ajudar a prendre decisions informades a l’hora d’escollir el material adequat per a una aplicació industrial específica.
Posada Posada: 19 de febrer-2025